MOS VOLEN VENDRE LA MOTO DE L´ESTATUT DE MADRID



Per què continuen amagant lo debat del text de l´estatut?.
Mos tenim d´espavilar natros solets a entendre que es diu allí exactament?.Pos som hi:
L´art. 205.2. Consagra l´Agència Tributaria de l´Estat a Catalunya.
L´art. 208.1. Diu que el govern central determinarà quines són les necessitats de despesa de la Generalitat.
Lo punt 3, diu que els nivells d´anivellament i solidaritat siran fixats només per l´estat.
No hi ha bloqueig de competències. Això vol dir que lo finançament de Catalunya està a disposició de les possibles majories absolutes que es puguen donar en un futur a Madrid. Tot lo que diuen que s´ha aconseguit se podia aconseguir igualment amb un bon pacte de govern. Per a n´això, no calia passar tot lo calvari de l´estatut.
Les empreses catalanes ja han començat a establir-se en altres comunitats com la valenciana, degut al fet que allí l´Estat Espanyol les sobrefinança en los nostres diners.
Se continuen sense publicar les balances fiscals. Per què? Los catalans no tenim dret a saber lo que paguem? Quan vas a una botiga ben bé que et fan una factura, no?
Referent a la divisió territorial la cosa està xunga, xunga. Ara resulta que aquesta divisió la resoldrà Madrid i natros tan sols podrem desarrollar lo que ells mos diguen que féssem. I ja han avançat que, si es fa algun dia, no pensen trencar en cap cas los límits provincials. Que passa, que tindrem vegueries dins de les províncies?. O simplement les vegueries no es faran, com sembla lo més probable que passe.
S´estan preparant des de Madrid, per a tornar a engegar en un futur lo transvasament de L´Ebre. Per això han tret de l´Estatut la clàusula que impedia que una majoria diferent a Madrid pogués fer en un futur un altre transvasament. Fora riu.
Això si. Se dona carta blanca a l´avortament i a la eutanàsia sense matisos i sense obrir el debat necessari entre els catalans.
No es reconeix Catalunya com a nació. La llengua surt debilitada. Què vol dir que los escriptors catalans són aquells que viuen a Catalunya encara que escriguen en castellà?. Així, un anglès que visque a Catalunya i escrigue en anglès, també mos representarà a fora com a estendard de la cultura catalana?
Com a psicòloga que soc, sé que lo que fa més efecte és vendre-mos la moto de la política de la temor: Les esquerres totes juntes! Si no diem que sí, mos quedarem tal i com estàvem per a molt de temps! Lo PP guanyarà si diem NO! Més val això que res!
Jo crec que ara es pot imposar un canvi generacional en la manera de veure el país i la democràcia. En les generacions que van mamar la dictadura, lo recurs de la temor pot funcionar com sempre ha funcionat. Ells, sempre votaran als mateixos encara que sapiguen que els estan enganyant. Però les generacions més jovens ja n´estan farts. Volen saber. I no consentixen que sel´s hipoteque el futur per a 30 o 40 anys més.
Los barons de Madrid, se mereixent que tombéssem este estatut i els hi retornéssem a Madrid en lo missatge clar de que volem un estatut digne i decidit pel poble català.
Este sí sense coneixement de causa, mos pot resultar molt car. Lo NO conscient, és en definitiva una aposta de futur.

Lo Trionf del NO versus la llosa de les generacions que van mamar la dictadura

Estic fregant ja els 40 anys i encara, quan parlo del referendum, les generacions més grans me tracten com si fos una adolescent.
Després de mirar-me a l´espill i comprobar que ja no tinc acné, torno al debat sord amb les generacions enclaustrades dins uns records passats que ja no els dixen decidir per n´ells mateixos i que els fan anar, seguint al partit que han triat des de fa dècades, com a cordres a l´escorxador.

Me pregunto.

Hipotecarem a les generacions venidores?

Quan al 30 de setembre la majoria de partits polítics catalans van aprobar l´estatut, no es mereixient que el retallessen en un 67%.

Ara, convergents i socialistes, després de matar-se dialectalment al parlament, pacten anar del brasset contra Catalunya i el seu futur.
Però què passaria si guanyés lo NO? Pos que el text de l´estatut , tindria de tornar a refer-se de nou pels catalans sense cap retallada a Madrid. I ja està! Tampoc és cap drama.

És tan bo l´estatut respecte al del 79?
NO
Als catalans sempre se mos ha exigit "apexugar" amb tot i ara és l´hora de dir prou. Ja està bé d´estirar del carro!.

Volem tindre les mateixes oportunitats que la resta d´Espanya en una societat que respecte totes les nacions que integren la península ibèrica.
Natros, los denominats "jovents", tenim l´obligació de fer entendre als nostres pares, iaies, oncles i demes generacions que van crèixer sense democràcia que no poden amb lo seu vot al SI hipotecar totes les generacions que vindran.

Perque ells s´en aniran i natros mos quedarem aquí amb un estaut que no mos dixarà crèixer.