Envia-li una postal al President

Envia esta postal al president!!!

http://www.independentistes.cat/envia_li.php

SI VOLS DRETS SOCIALS HAS DE RENUNCIAR A LES LLIBERTATS.

Lo Conseller d’innovació, Josep Huguet de ERC a dit:

“si vols drets socials has de renunciar a les llibertats”

com canvien les coses! El mateix personatge el 25-9-05 dia:

"si falla l'Estatut hi haurà una guerra civil com la dels segadors"

Què a canviat a Catalunya des d'allavons? Potser no és el mateix Josep Huguet. Han digut vindre uns extraterrestres i mos l'han canviat!!!!

Tornem a l'actualitat del que diu ara este sinyor

“si vols drets socials has de renunciar a les llibertats”


Llei de dependència (segons lo consell consultiu envaeix el 70% de les competències, va estar votada a favor per ERC a Madrid), Organització territorial (vegueries inexistents), tercera hora en castellà, fira de Frankfurt,...etc.
A quantes llibertats tenim de renunciar (tan sols los catalans) per a tindre lo mateix que la resta dels ciutadans???
I este sinyor, diu que pertany a un partit independentista?? I què més!!!

LOS OSSOS RUSSOS PATIXEN INSOMNI

La qüestió del canvi climàtic ja passa de mida.

Estos dies los diaris ne van plens. La Unió Europea, que fa quatre dies, se fea el “longuis”, ara, acaba de reconèixer que el canvi climàtic és un fet. Però ara, jo em pregunto. A on estant tots aquells eminentíssims científics, que dien ahir, que això del canvi climàtic, era poc menys que una visió exageradament catastròfica d’algun que altre ecologista-terrorista-anti-capitalista? Segons ells, les dades científiques no avalaven, en cap cas, que es pogués parlar de canvi climàtic.
—Pos a mi, ja em va bé! Perquè així, les estufes que posava als pollastres, fins i tot estan criant teranyines! Tu saps lo que m'estuvio en calefacció? —Pot dir un ramader. Un altre, al sentir-lo, pot pensar, que a lo millor li té de demanar les estufes, per a posar-los-hi als tarongers, quan les temperatures baixen, dràsticament, amb tota la mostra a l’arbre. I, mirant les musaranyes, ja està fent números de quant li podria costar la broma. Al preu que estant les taronges, potser li sortiria més a compte dedicar-se als bonsais.
Los polítics deseguida s’han apuntat al carro i mos demanen un esforç a tots los ciutadans. Recicleu! Estuvieu energia! Poseu aixetes que gasten menys aigua! Compreu-vos una bicicleta! Tot compta, per insignificant que pugue parèixer. Gota a gota frenarem lo canvi climàtic! Mos diuen. Este, és lo missatge que mos volen fer arribar. Això, sí! Ells, que ostentem lo poder, sí que poden canviar camps de secà per camps de golf. Total, segons diu lo Sr. Martín, regidor d’urbanisme de Tortosa, amb un castellà perfecte, “total, por uno...”
Pos, jo li dic a n’este sinyor, que un més un fan dos. Exactament, lo mateix que em diu ell, quan me vol fer vore, que he de reciclar les botelles de vidre que hai gastat este Nadal. ”Que el total es lo que cuenta”. I li dic, que si tots los ajuntaments pensen igual, pot haver-hi tants camps de golf com municipis hi han a les Terres de l’Ebre. Perquè, si ell diu que ho pot fer, per quins set sous no ho podran fer los seus veïns de Roquetes, o del Perelló, o de Sta. Bàrbara, o de Tivenys? Mira si en tenen de terreny a Flix! Nogensmenys, si veritablement la cosa no és així, i el món se’n pot sortir per la tangent tranquil·lament, també podem adaptar-mos al canvi climàtic pensant que l’insomni dels ossos russos, que no se n’han pogut anar a dormir fins després dels Nadals, sempre es pot tractar donant-los-hi una pastilleta de valium!

RICARD FORÉS VOL FER A TORTOSA EL MATEIX QUE A FET A LA GENERALITAT LA CÚPULA DE ERC.

RICARD FORÉS VOL FER A TORTOSA EL MATEIX QUE A FET A LA GENERALITAT LA CÚPULA DE ERC.

Indubtablement, les coses continuen igual o pitjor per a tots aquells que tenim un sentiment sobiranista envers el nostre país.

Després de la declaració de intencions que l’alcaldable de ERC a Tortosa, ha fet a algun medi de comunicació, no hi ha dubte, que les coses després de les eleccions municipals, canviaran de mal en pitjor.

A on podem anar pos los que mos sentim republicans i independentistes?

CIU a demostrat que tampoc és vàlida per a reivindicar cap proclama soberanista. Mai ho ha fet estan al poder i mai ho farà en un futur.

ERC ha perdut la R i la C. Ara tan sols li preocupa ser al govern, destacant la E i deixant que una pluja fina agrane tot lo demés.

Jo li dic a Ricard Forés lo mateix que va dir el President de la Generalitat Lluís Companys.
“les reivindicacions socials ja les defensen moltíssima gent arreu del món, les reivindicacions catalanes només les defensarem els catalans”

Nous partits despunten com a promesa de futur, dins i fora de ERC.
El corrent de Carretero
El Partit Republicà Català http://www.independentistes.cat/indexcat.php
Unitat Nacional Catalana http://www.unitat.org/
Partits que estan pujant com l’escuma.

Potser si que no tindrem altre remei que apuntar-mos-hi.

Han parat les obres del geriàtric per falta del permís

Lo divendres, van haver de parar les obres que es portaven a terme al costat del barranc de la Llet, al barri tortosí de Sant Llàtzer, per falta de permisos.
Los veïns, respiren una mica més tranquils tot i que el forat que ja s'ha fet és molt profund.
Val a dir, que els veïns no estan en contra de que s'haiguen requalificat los terrenys, que eren de serveis i zona verda, per a poder fer un geriàtric de titularitat privada.
L'únic que demanen és que ans, s'arregle el barranc per a que aquesta obra no inunde encara més les seues cases quan torne a baixar lo barranc ple com ha passat fa poc.
Quan van tallar la quarentena d'arbres sense permís, la guàrdia urbana a requeriment dels veïns va parar la tala. Però en-sun-demà, van continuar tallant-los per ordre de l'ajuntament. Veus extraoficials van dir que els urbanos havien tingut una bronca descomunal de l'alcalde per haver parat la tala.
Cada u que prengue les seues pròpies conclusions!

XIQUETS! ARA TOCA REQUALIFICAR-MOS!

XIQUETS! ARA TOCA REQUALIFICAR-MOS! (art. publicat a la revista Estel nº 401)


Indubtablement està de moda...
Quan no sabem que fer-ne d’alguna cosa de les moltes que vam comprar durant lo darrer Nadal o durant lo Nadal anterior i aquesta no està ni massa vella per a tirar-la directament a la brossa ni mos és tan útil com per a ocupar ni un bocí d’espai del pis que tan mos costa pagar cada mes d’hipoteca, sempre mos ve a la boca lo mateix:
NO SE A ON PUNYETES POSAR ESTE ANDERGO!
Allavons, a base de repetir duran dies la mateixa frase mentres la inutilitat en qüestió continua ocupant un espai desesperant, és molt probable que ensopeguéssem en alguna ànima caritativa que mos digue: No has pensat en transformar-lo d’esta, o d’esta altra manera, per a poder-lo fer servir? Pensa que això és molt més sostenible i ecològic!!
Des d’aquell moment, ja veus la inutilitat en uns altres ulls i comences a cavil·lar com podries requalificar aquella cosa. XIQUETS ARA TOCA REQUALIFICAR-MOS! Pos si avui en dia això ho fa tothom! Los polítics hi tenen la mà trencada... Si unes persones tan poc capacitades per a fer res més que dedicar-se a n’esta professió ho poden fer en los ulls tancats, perquè jo no? Te preguntes mirant-te la "peana".
I de cop, se mos obri un món de requalificacions. Busques exemples a la teua ciutat per a aprendre dels mestres (los del poder). Zones verdes i de serveis que es requalifiquen per poder construir geriàtrics, terres de secà que es requalifiquen per construir camps de golf, instal·lacions esportives que es requalifiquen transformant-se en aparcaments subterranis i palaus de l’aigua, biblioteques que requalifiquen de nom i de lloc sense ordre ni concert...i comences a ensumiar...podríem requalificar... lo monument a la batalla de l’Ebre! Per a que fos un monument a TOTS els morts dels dos bàndols, podríem requalificar... Lo pont del tren! Per a que fos un pont per a passejar i de carril bici, podríem requalificar... Lo velòdrom! Per a que fos un espai cobert i una instal·lació de referència al país, podríem requalificar... La piscina de 50 metres! Per a que fos coberta, Podríem requalificar... La nova biblioteca! Canviant-li el nom i posant lo personal necessari per a que funcione d’una vegada, podríem requalificar,,, Lo “parque” i parar conte millor d'este pulmó que té la ciutat de Tortosa...A cinc mesos de les municipals i després de l’empatx del Nadal, potser ara podem agarrar un altre empatx de requalificacions.
Bon any 2007 i bones requalificacions profitoses per a tots!

ADEU COMPANY!

ADEU COMPANY!

Este matí encara no l’havia vingut a vore.
Des del seu lloc, enfilat cap a la finestra de l’habitació de casa seua esperava pacientment que es despertés.
Lo sol, ja s’havia llevat feia un bon ratet, però ell sabia que la seua amiga no sortiria fins més tard, quan l’astre que li donava tota la energia per a viure ja era més a dalt del cel.
Quan al final la xiqueta va sortir a vore’l la tristor de la seua mirada el va deixar preocupat. Què li devia passar a la seua amiga?
I allavons, ho va sentir. Una fulla esmolada va començar a tallar-li el tronc per baix, arran de terra. Va sentir com la fulla de la màquina entrava dins seu i el trencava per dins. Allò era el final!
Va mirar cap a la seua amiga i ho va entendre tot.
Des de el seu lloc, aquell que havia ocupat duran tants anys, va percebre com una reveladora llàgrima ralliscava per la galta de la seua estimada.
Llàgrima d’impotència, de ràbia, d’enyorança anticipada... Aquella llàgrima, que deia tantes coses sense badar boca, també li deia a la xiqueta que res se pot canviar, que les persones no poden canviar el mon i que tot és inútil.
L’arbre va iniciar la caiguda cap al terra, a on l’esperaven la resta dels seus companys, quasi una trentena, sinó més, que havien tingut la mateixa sort que ell. Les seues rails encara eren vives però sabia que estava mortalment abatut. Mentre queia un crit desolador que no va sentir ningú. Adéu amiga meua, sempre seré el teu servidor!
La xiqueta, sense saber molt bé perquè, va cridar:
—Adéu company!