h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: EL SINYOR BEL VA CONSULTAR AL SEU EX-PRESIDENT DE PARTIT?

La comedianta tortosina

3.10.07

EL SINYOR BEL VA CONSULTAR AL SEU EX-PRESIDENT DE PARTIT?

Llegint est article, tinc los meus dubtes que el sinyor Bel, ans d'aprovar la moció del PP a Tortosa sobre la condemna sense matisos de la crema de fotografies del rei, haigue consultat al sinyor Pujol si n'està d'acord. I més tenin en conte l'extremada organització jeràrquica que patix lo seu partit.

Art. publicat a e-noticies
Pujol retreu al Rei que no hagi defensat els catalans

Jordi Pujol, al Centre d'EstudisL'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, retreu al Rei que no hagi defensat Catalunya en al·lusió a les campanyes durant el debat de l'Estatut en el darrer editorial de seu Centre d'Estudis. Pujol es refereix "a la defensa que s’ha considerat feble i tova, poc decidida, de la figura del rei amb motiu de les cremes de fotos. I això ha provocat crítiques aquí i fora d’aquí contra els partits polítics –tots llevat del PP–, contra les principals institucions catalanes i, en general, contra la nostra societat. I és veritat que vista la línia seguida durant trenta anys pel gruix principal, no només del món polític sinó, en general, de la societat catalana, es podia pensar que la resposta a favor del rei hauria estat més rotunda. Perquè el que ha sorprès no és tant que algun grup molt minoritari cremi fotos del rei com que la resposta de l’opinió i del món polític i institucional catalans no hagi estat més forta".Pujol es pregunta "per què ha estat així?" i contesta que "crec que no és a causa de la pèrdua de consideració envers el rei, sinó per allò que deia de la crisi de confiança en el sistema. D’un sistema que precisament té el rei com a vèrtex. El rei forma part, i part molt principal, del sistema. I el sistema no funciona. No per culpa del rei, però no funciona. I la indiferència, malfiança o desil•lusió respecte al sistema afecta tots els seus components. Per exemple, afecta molt –molt més que el rei– la classe política i la consciència del deure de participació democràtica de la gent"."Un exemple, real -continua-. En un grup es discuteix que caldria fer una defensa més enèrgica del rei, perquè el rei –diu un dels participants– ha estat un element determinant en la transició i en la defensa de la democràcia. La resposta, i no aïllada, és: “D’acord. Però des de fa temps als catalans no ens defensa ningú”. I ningú va trobar més resposta a això que dir que podríem estar pitjor. Cosa que, suposant que sigui veritat, no serveix ni per esborrar el malestar ni per estimular la gent. Ni a favor del rei".