POT UN PAÍS COM CATALUNYA VIUERE SENSE PAGESOS?

Article d'opinió del partit nacional català
Pot un país com Catalunya viure sense pagesos?
Volem donar amb aquesta nota un crit d 'alerta sobre l 'estat agonitzant de la pagesia catalana, un tema que a molts us pot semblat "minoritari ", sense importància, però que té uns motius que, en una altra ocasió, comentarem amb més detall.Ara volem deixar clara una cosa: a la pagesia catalana se l 'està fent desaparèixer d 'una manera conscient, amb nocturnitat i alevosia. El motiu és clar, encara que desconegut per a la majoria de la població. Responem la següent pregunta: per què fan tanta nosa, els pagesos? Doncs molt senzill: perquè són els amos de la terra agrària i forestal catalana. Els pagesos han de desaparèixer perquè aquesta terra passi a mans de multinacionals del sector agroalimentari i de les immobiliàries. Així de clar. I tot lligat amb el tema dels transgènics, etc. Una darrera reflexió: aquesta política de genocidi pagès, l 'està duent a terme amb el mateix afany el tripartit que ho feia CiU. ¿Es poden dir d ' "esquerres " gent que fan polítiques com aquesta?

JA HO SABEN LOS D'ESQUERRA QUE ELLS ESTAN DINS UN GOVERN TRANSVASISTA?

Caros, Puigcercós i companyia com és que ja no parlen sobre això? Potser Montilla los hi a passat la cartilla?

COMUNICAT DE LES TERRES DE L'EBRE
Esquerra qüestiona la gestió d'Iniciativa amb la sequera

Francesc Baltasar, criticat també des d'ERC

La Permanent d'Esquerra de les Terres de l'Ebre es va reunir d'urgència dijous passat per valorar "la confusa situació generada al voltant de la sequera, arran de les diferents declaracions, sovint contradictòries, de diferents membres del Govern" sobre el transvasament del Segre, segons un comunicat.Gervasi Aspa, com a president de la Federació, es va manifestar "preocupat per la manca de rigor informatiu sobre el tema" i va assegurar que "és obvi que els gestors de l'aigua del Govern de Catalunya, primer CiU durant 23 anys, i després ICV, durant els darrers 4 anys, no han preparat el país per afrontar un situació absolutament previsible com és l'actual. El Departament de Medi Ambient no ha estat eficaç per prevenir a temps la situació actual". "Esquerra, a les Terres de l'Ebre -afegeix-, ens oposarem frontalment a que aquesta situació d'emergència sigui aprofitada per consolidar una major extracció d'aigua de la conca de l'Ebre cap a les àrees metropolitanes. No acceptarem cap nova infraestructura que perpetuï el model de país que hem heretat de dècades de governs convergents." ”El riu Ebre —continua Aspa— avui està sota mínims, fa pena aigües amunt de Campredó. No es pot permetre més detraccions, ja que no s'està complint ni el cabal ambiental en vigència aprovat per la CHE. Els responsables de Medi Ambient, tant de l'Estat com de la Generalitat, han de donar prioritat absoluta a optimitzar els recursos que hi ha a les àrees metropolitanes, a promoure mesures estructurals d'estalvi i racionalització de l'aigua, i cal construir les dessaladores de forma immediata". "No pot ser -continua el comunicat- que totes les inversions que deriven de la disposició addicional 10a de la Llei del Pla hidrològic, 4 anys després encara estiguin tan endarrerits. Aquesta manca d'agilitat dona ales als discursos neotransvasistes de PP —Ebre—, i CiU —Roina—".

PARTICIPA AL DEBAT PER A DEFENSAR L'EBRE!

El programa “Àgora” li vol comunicar que el debat de dilluns vinent porta per títol:


“La sequera ofega Catalunya”


Convidats: Josep Alabern, enginyer industrial; Gabriel Borras, de l’Agència Catalana de l’Aigua; Ramon Folch, bioleg; Narcís Illa, portaveu de les comunitats de regants del riu Ter, i Manel Tomàs, portaveu de la plataforma en Defensa de l’Ebre.


la pregunta de la setmana és :

-“La solució de la sequera són els transvasaments?”



Esperem la seva participació, ja que ens és molt valuosa i enriqueix el debat. Moltes gràcies.

Respostes a : agor@tv3.cat o al telèfon 93-473.60.74

www.tv3.cat/agora

Àgora” s’emet el dilluns, a partir de les 22.00 pel 33 i en diferit a partir de la 01.55 de la matinada, els divendres a les 22.00 a la franja europea i a les 04.00 a la franja americana, pel canal via satèl·lit TVC Internacional.

Atentament,
“Àgora”

MEDI AMBIENT QUIERE INICIAR LAS OBRAS DE CAPTACIÓN SIN EL PERMISO DE MADRID

Lleida - M. Torres / ACN 2008-03-29
Al Govern se le hecha el tiempo encima. El trasvase del Segre hacia el Llobregat debería empezar a derivar agua dentro de seis meses y las obras para ejecutar la infraestructura tienen un plazo de cinco meses (tres dentro de la galería de servicios del Túnel del Cadí y dos fuera), a lo que hay que sumar lo que tarde en tramitarse la obra (que pasa por el Gobierno español). Por ello, el director de la Agència Catalana de l’Aigua, Manuel Hernández, admitió el jueves que “no hace falta esperar a que se apruebe el decreto ley para iniciar los trabajos”, según publicó ayer el diario El País, lo que supone arrancar la obra sin tener el visto bueno del gobierno de Madrid.

De la misma manera, el informe técnico que la ACA entregó a Baltasar explícita que las obras deberían iniciarse el próximo 15 de abril (dentro de escasos quince días) para que el trasvase esté operativo a cuando termine la temporada de riego del Canal d’Urgell, pero pone de relieve que el permiso de Madrid no llegará hasta los meses de junio o julio, ya que calcula que “las circunstancias políticas actuales de finales de legislatura imposibilitan la tramitación por el actual gobierno en funciones”, por lo que, será el ejecutivo saliente de las elecciones del 9-M quien apruebe el proyecto. Si las obras se iniciasen en esta fecha, el trasvase no podría ser operativo hasta diciembre.Sin embargo, retrasar el trasvase comportaría una bajada de las reservas de los embalses por debajo del 15%, lo que supondría que el agua entraría en unos niveles de turbidez que haría dificil su uso para el consumo humano.La urgencia del ACA y de Medi Ambient contrasta con las declaraciones de la minstra del ámbito, Cristina Narbona, quien explicó que el Gobierno español no contempla el trasvase y no había recibido todavía el proyecto.Pero esta no es la única contradicción del Govern en el proyecto, el pasado martes, Baltasar explicó en Lleida que la infraestructura del trasvase tendría un coste de 15 a 20 millones de euros. Sin embargo, el informe técnico del ACA habla de un presupuesto de alrededor de 45 millones de euros, casi tres veces más de lo anunciado por el conseller.El mismo informe explica que en el caso de desarrollarse el trasvase, “el posible perjudicio en la cuenca cediente no sería significativo” y añade que la aportación máxima esperable no supodnría más de un 1,6% de la demanda de riego habitual del Canal d’Urgell.Depósito de 765 metros IsòvolLas obras consistirían en crear una captación y estación de bombeo del río Segre en la zona del Molí de Prats (en Isòvol), donde el agua se desviaría hasta un primer depósito de 765 metros cúbicos. A partir de este depósito, el líquido transcurriría por una triple tubería de impulsión por caminos, carreterras secundarias y por la C-16 desde Balltarga (donde comienza la concesión del Túnel del Cadí) hasta la boca norte de la galería de evacuación, lo que supone 7,8 quilómetros. Esta tubería sería, preferentemente, enterrada. Una vez dentro del túnel, el proyecto no prevé ningún bombeo, ya que la altura es suficiente para evacuar los caudales hasta el Llobregat. Finalmente, la tubería del túnel bajaría hasta el río Gréixer, donde se dejaría caer el agua, amortiguando su fuerza con rocas.Cuatro empresas harán sendas fases de la obras para avanzar tiempoMedi Ambient quiere dividir las obras de la infraestructura del trasvase para que las ejecuten cuatro empresas diferentes y reducir así el tiempo de construcción para que se pueda empezar a derivar agua el próximo setiembre.Así lo expone el informe técnico que el ACA entregó a Baltasar, donde se explica que la primera fase consistirá en la captación y el bombeo desde el río Segre hasta el estrecho de Isòvol. En este punto se construirá también un depósito de 765 metros cúbicos.La segunda fase será la que englobará las tuberías de impulsión hasta la boca norte del túnel del Cadí, mientras que la tercera (que supone 3 meses de trabajos) afectaría a las tuberías internas del túnel (que discurrirán por la galería de servicios).Finalmente, la cuarta fase consistiría en la restitución del agua al río Gréixer (en el término municipal de Bagà), donde se construiría una arqueta de hormigón para disipar la fuerza del agua, así como unos bloques de rocas en el cauce para que actúen como amortiguador.Cuatro empresas se encargarían de estas cuatro fases de la obra para minimizar los plazos de ejecución. Pero, por si esto no fuese suficiente, el Govern prevé también que las empresas constructoras realizen los turnos necesarios (trabajando incluso de noche) para que la obra pueda realizarse en unos cinco meses, el tiempo que la Generalitat prevé para empezar a desviar agua.La ACA niega que se hayan encargado obras a constructorasLa Agència Catalana de l’Aigua negó ayer que ya haya encargado las obras de construcción de la infraestructura para el trasvase a varias constructoras, entre las que podría encontrarse firmas de Lleida.El ente quiere dividir el proyecto en cuatro fases para agilizar la obra y acortar así el plazo de construcción, de modo que el trasvase pudiera estar operativo a principios del próximo otoño. Esta urgencia hizo pensar que ya se había hablado con firmas constructoras, entre las que podría encontrarse empresas del sector de las comarcas de Lleida. Sin embargo, fuentes de Medi Ambient explicaron ayer que no se ha hablado con ninguna empresa.

DEMÀ DISSABTE A LES 10:30 h TOTS AL MERCAT DE TORTOSA!

Demà dissabte dia 28 de març, a les 10:30 h i al mercat municipal de Tortosa, la Plataforma en Defensa de L'Ebre monta`ra una parada informativa i potser alguna cosa més...

Qui hi vulgue assistir, ha ho sap: A buscar les samarretes del nus i al carrer, que farà bon dia!

Tots al carrer per a tornar a dir: Ni una gota més! Lo riu és vida, no al transvasament!

PER LA PARAULA TRANSVASAMENT

NOTÍCIA PUBLICADA A E-NOTICIES
"Vostè s'equivoca, amb tots els respectes, conseller"

Martí i Castell, amb el president de l'IEC Salvador Giner, en una imatge d'arxiu

El president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Martí i Castell, ha respòs al conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, en declaracions al programa Versió RAC1, i ha assegurat que "no hi ha cap altra paraula diferent de transvasament, per definir el que es vol fer amb l'aigua del Segre". Martí ha dit a Castells que "vostè s'equivoca, amb tots els respectes, honorable conseller. Nosaltres no hem de buscar una paraula nova en aquest cas concret, perquè ja existeix una paraula. Per tant, no ens demani que la canviem". En aquest sentit, Martí ha assegurat que "ara, el que pot passar és que políticament no li agradi que s'hagi d'utilitzar transvasament, perquè hi ha algun compromís que fa que sigui millor que es parli de captació o que es parli de no sé quina altra cosa. La llengua no té perquè estar al servei de la política en aquest sentit" ha reafirmat Joan Martí.El dirigent de l'Institut d'Estudis Catalans també ha remarcat que "amb tots els respectes cap als periodistes, si a algú ha de demanar que s'estableixi una paraula nova per algun concepte, a qui ho ha de demanar és a l'acadèmia de la llengua". Joan Martí ha respòs al conseller Baltasar-respecte les declaracions en les que assegurava que les acadèmies de la llengua van retardades respecte a la imaginació-, i li ha dit que "emparar-se en judicis que són gratuïts i generalitzar-los com ha fet el conseller, dient que les acadèmies van darrere la imaginació, i que és un dèficit de l'acadèmia de la llengua catalana, això em sembla que no és correcte, que no és just, i que no ho hauria de fer".
Multimèdia
Escoltar declaracions a RAC1

LO RIU SEGRE ÉS VIDA: NO AL TRANSVASAMENT

Lo riu Ebre.

Foto de Gustau Moreno (la Marfanta)

Des d’Ipcena-EdC, com organització ecologista, volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona. Ens oposem, per principis, a tots els transvasaments. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal ecològic entre 2 i 3 metres cúbics, que donen una imatge lamentable, quant legalment haurien de passar 10 metres cúbics. El Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%.Cabal de mantenimentLa CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar 133 hectòmetres cúbics per any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE considera que el cabal ecològic hauria de passar a anomenar-se “de manteniment”, amb aportacions que haurien d’incrementar-ne un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua. A aquesta situació caldrà sumar-hi les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que la zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 hectàrees ja suposen una concessió de consum de uns 650 hectòmetres cúbics anuals, quasi el 50% de l’aportació actual del riu. Pels recs del Segarra Garrigues (unes 60.000 hectàrees) estan previstos uns 270 hectòmetres cúbics, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100. Cal sumar els usos industrials d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en deficitària.La conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, especialment en els recs antics per inundació per sistemes mes eficients a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 vagi al riu com a cabals de manteniment ecològic. Els altres 2/3 s’haurien de dedicar a usos socials i a garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.Un govern irresponsablePretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el Govern com a gestors irresponsables. El problema és l’elevada concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3. 236 quilòmetres quadrats, tan sols un 10% del país, la xifra desproporcionada d’uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya. Més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.Polítics valentsDavant d’aquests diagnòstic d’única solució, passa no nomes per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el més important, uns polítics coherents valents i lliures de les pressions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i justament això és el que no tenim. Dons no tenim polítics coherents, ni valents i menys encara lliures. No ho tenim a la Generalitat, doncs ens han enganyat en primer lloc respecte al transvasament, i no tenim a Lleida tampoc institucions ni polítics de talla, que l’únic paper miserable que han jugat és el de la cessió absoluta de la nostra identitat disfressats de bons samaritans solidaris que volen donar aigua als pobres de misericòrdia. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix.Ipcena-EdC per tant s’oposa al transvasament del Segre i es compromet a treballar coordinadament amb altres moviments socials per aconseguir que aquest projecte no es dugui a terme, per irracional per el seu impacte social i ambientalment, i per les conseqüències que se’n deriven de desigualtat i desequilibri territorial.

Joan Vázquez Mendieta

LES ESTAQUES DE PRATS I SAMSOR, AL JUTJAT

És una vergonya com desinformen los mitjans de comunicació este tema. Ahir vaig esperar-me fins quasi les dos per a vore que dia la Mònica Terribes i al final lúnic que va dir és que a l'Ebre poc més que estavem a punt d'ofegar-mos d'aigua.

Avuí lo Cuní ha fet apologia descarada dels transvasaments. Tots, tos los comentaristes acovidats anaven a favor dels transvasaments. Cuní ha tingut la barra de dir que l'agricultura tan sols representa lo 3% de la població i que gasta més del 60% d'aigua. També s'ha soltat la floreta de que "determinats cultius", referint-se a l'arrós, malvaraten massa aigua. En canvi los camps de golf i les pistes d'esquí se veu que són molt més necessaris.

Periodistes venuts! Informeu com Déu mana!

Els propietaris dels terrenys de Prats i Samsor (Cerdanya) van presentar dijous al jutjat de la Seu d’Urgell una denúncia per la col·locació d’estaques sense permís a les seves finques, on hauria de passar la canonada per subministrar aigua del Segre a Barcelona, segons informa Mònica Borrell.L’alcalde del municipi, Josep Carbonell, va explicar que els tres propietaris afectats han portat el cas al jutjat per denunciar que es van col·locar les estaques sense el permís dels propietaris i esbrinar qui en va ordenar la instal·lació, ja que els operaris que ho van fer en ser preguntats sobre qui els havia enviat només van dir que eren uns “manats”.La col·locació de les fites va posar al descobert la setmana passada el projecte del govern, encara en estudi, de portar aigua del Segre a la conca del Llobregat. L’alcalde espera que si finalment es confirma l’actuació a la zona, es presenti un projecte a l’Ajuntament i dialogui amb els propietaris “abans d’entrar les màquines”.De cara a la setmana que ve s’ha convocat una reunió del Consell d’Alcaldes de la Cerdanya per tractar la qüestió. Carbonell ha afirmat que la gent està “esverada” per la manera com s’han fet les coses, una situació que “no s’havia donat mai abans”.La possibilitat de disposar de l’aigua del Segre per pal·liar les necessitats de Barcelona ha aixecat el rebuig dels regants i també dels sindicats agraris de Lleida. La Unió de Pagesos va qualificar “d’inacceptable” l’actuació del govern sense diàleg amb els agents implicats i va reclamar un pacte nacional per l’aigua.

Article de Manel Zaera a ebrencs

Manel, no ho dubtes, los polítics d'aquí, se deuen als partits, que són qui els ha col·locat a on estan, no pas a la gent del terriotri. Les primeres reaccions de Sabaté(PSC), Forcadell(ICV) i Salbador(ERC) així ho confirmen.

Malgrat que la paraula transvasament no s'utilitzi i que es rebutgi la comparació amb el significat del diccionari, el govern de Catalunya està projectant un transvasament del Segre al Llobregat, i l'ACA en planteja un altre de l'Ebre al mateix riu, amb la interconnexió del ministransvasament. El govern de Catalunya està format pels partits que van signar el Compromís per l'Ebre. Abans d'arribar al govern no dubtaven d'acusar CiU i el PP de transvasistes i donaven suport a les tesis sobre el fet que la interconnexió és un transvasament, i no haurien dubtat d'acusar CiU de voler fer un transvasament encobert si haguessin plantejat una canonada des del Segre, com ara volen fer. Incoherència evident.D'altra banda està el paperot que els toca fer als polítics ebrencs del tripartit. El govern no els ha deixat la cosa fàcil. La pregunta és si faran com els polítics de CiU durant els anys del PHN, qui justificaven i no gosaven aixecar la veu sobre la política del seu partit, o bé si optaran per posicionar-se de forma coherent als plantejaments de la mobilització en la qual van participar entre 2000 i 2004. Ara bé, potser és que estan d'acord amb la política d'aigües i decideixen no moure ni un dit. La Plataforma en Defensa de l'Ebre, almenys la gent que no ha abandonat la mobilització, ha estat avisant aquests anys del perill. Alguns l'han vist com un gra al cul molt molest. Els projectes que tenim sobre la taula confirmen que aquest gra era necessari.

Manel Zaera

EL TRIPARTIT PROJECTA TRANSVASAMENTS DESMUNTABLES MENTRE SUBVENCIONA LA NEU ARTIFICIAL.

I jo me pregunto: quan van projectar lo nou tunel del Cadí, ja van ser prou previsors per a que es pogués permetre baixar aigua no contaminada de Flix cap a Barcelona, no? I si ho sabien ja fa tant de temps, com és que fa 17 dies, en plena campanya electoral tots dien que de transvasaments res de res. Que l'Ebre ni tocar-lo. Això és molt pitjor que lo que mos volia fer lo PP. al menys allavons l'aigua encara passava per les Terres de L'Ebre, ara ja podem començar a construir dins la llera del riu, perquè l'aigua ja no baixarà.

No pot ser que els partits mos enganyen d'estes maneres tan descarades. Lo RC ja contemplava sancions per a estos mentiders. Responsabilitats, ja!


L'anunci del conseller Baltasar de transportar aigua del Segre a Barcelona amb una infrastructura desmuntable ha generat tot un munt d'especulacions sobre els transvasaments encobrits, tot i que no es vol reconèixer, i mentrestant, en plena crisi de sequera, el tripartit subvenciona amb un total de 1.750.000€ les pistes d'esquí. Sobre aquest punt, el món mediàtic i l'arc parlamentari ha tancat files i no diu res.
Com deia l'article titulat "Aigua... sequera? Per alguns?" publicat al diari El Punt del 22 de novembre passat, "... i com que la neu brilla per la seva absència doncs en fan. En fan, amb aquesta aigua que es veu que falta, i que obligarà a fer restriccions als ciutadans i que a hores d'ara ja afecta el sector de l'agricultura... En fi, les prioritats del país. Es veu que és més important crear passadissos de neu per poder apaivagar la set d'esquí que garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans."
Els ajuts del Departament formen part del Pla director de les estacions de muntanya que el govern va aprovar el maig de 2005. En total, es tracta d’1,5 milions d’euros per als gestors dels complexos d’esquí i corresponen al 20% del cost de la renovació o adquisició de canons de neus o remuntadors. Tanmateix, per a cada estació hi ha un límit de 250.000 euros.
La sequera i els canons de neu per David Rodríguez al seu bloc 14-12-06
"Avui el President Montilla ha visitat l'embassament d'Oliana, i ha pogut veure in situ que l'amenaça de restriccions d'aigua és més propera dels que molts pensen. Aprofitant la visita, el President ens ha demanat que estalviem aigua, en tant no hi hagi noves infraestructures hidràuliques en funcionament.Mentre tot això passa, s'anuncia l'inici de la temporada d'esquí, que s'espera sigui millor que l'anterior. L'impediment aquest no seran les temperatures, sinó la manca de precipitació. Afortunadament per al sector, el fet que gairebé totes les estacions comptin amb canons de neu, permet fabricar-la si les temperatures acompanyen.I aquí és on apareix el problema. Mentre s'anuncien restriccions d'aigua un sector sembla que en fa un ús inadequat. Però parant-nos a pensar... potser no fa un ús més inadequat el sector agrícola, que genera molt menys diners i en canvi gasta molta més aigua?"

I SI ÀNGEL COLOM TINGUÉS RAÓ?

I si Àngel Colom tingués raó?


opinió
Historiador. President del Partit Republicà Català

AGUSTÍ SOLER..

En les eleccions generals del març del 1996, ERC perdé 20.000 vots. Aleshores, Carod i Puigcercós demanaren el cap d'Àngel Colom. Els ciutadans, deien, li havien perdut la confiança i per tant calia un relleu. També acusaven Colom i els seus d'ésser «monotemàticament independentistes». Al cap de sis mesos, es produí el trencament d'ERC. Amb els nous líders la independència passava a un segon pla. Deien que el que calia era posar al davant de tot el discurs «social». Ells serien els promotors del gran canvi. Es va entrar en un govern dit d'esquerres i ben aviat la percepció al carrer va ser que res no havia canviat: càrrecs a dojo, feina per als germans, amics i coneguts, cotxe oficial i dietes a balquena... Tot a costa de l'erari. Ras i curt. El projecte nacional quedava aparcat. Ara esqueia el «gir social».

Tanmateix, molts catalans, aliens a les lluites pel poder hagudes dins d'ERC, s'havien pres seriosament això de la independència; sobretot en veure com Eslovàquia, Lituània. Ucraïna, Eslovènia, etc., volaven soles i ja tenien seient de ple dret a l'ONU. El poble estava il·lusionat. Hi havia un camí a seguir, i el marcaria ERC, deien. Els fets, però, aviat s'encarregaren d'aigualir les expectatives creades. L'actuació dels líders d'ERC aniria precisament en direcció contrària a la dels eslovens, lituans o ucraïnesos. Es pactava gratia et amore amb el PSOE i se li donava el govern a Madrid (el 2004) i a Barcelona (el 2003 i el 2006). Començava la decepció. Talment com la que van sentir uns anys abans els seguidors de CiU després del pacte amb el PP. Molts seguidors d'ERC ho consideraren una traïció en tota regla. Ningú entenia què passava. L'exemple més sagnant fou l'aprovació dels pressupostos de l'Estat un any rere l'altre; pressupostos que, per a més inri, anaven perpetuant l'espoli secular dels catalans. El més xocant, a tall d'exemple, fou l'aprovació (al costat de CiU) de la llei de tropa i marineria, l'any 2006, al Congrés dels Diputats de Madrid. Una llei que aportava ( encara més) recursos per a la modernització i armament d'un exèrcit que –segons l'article VIII de la Constitució Espanyola– és el garant de la «Unidad de España». Les renúncies d'ERC deixaren els seus seguidors estupefactes. Estatut, balances fiscals, infraestructures, eren raons (entre tantes altres) prou contundents per plantar-se. Però no ha estat pas així. De fet, aquesta renúncia ja s'intuïa quan el senyor Benach, l'octubre del 2006, en portar a Madrid el projecte d'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya, deia: «No s'esverin, senyories, que no hem vingut a trencar res.» Deixà entendre que a ERC les coses ja li anaven bé tal com estaven.

Catalunya controlada

Resultat: ara, més que mai, Catalunya està controlada pel PSC-PSOE, estancada, menystinguda i burlada; i els dos líders d'ERC diuen que ells no ho volien, que els van enganyar. Fóra bo recordar al respecte d'això el lehendakari Ibarretxe quan deia que «si t'enganyen un cop, en prens nota, però si t'enganyen dos cops, t'ho has de fer mirar». I precisament la percepció del carrer era aquesta: els líders d'ERC s'ho haurien de fer mirar. El temps, però, és inexorable i posa les coses al seu lloc. Tal com està el pati, la deriva d'ERC no té aturador i o bé hi ha un gir de 180 graus o l'invent se'n va en orris. De tota manera, poc o molt, tots en som una mica culpables. Barrera i Colom, els primers. I també molts d'aquells que s'ho miren des de fora còmodament asseguts al sofà de casa tot esperant que els altres els facin la feina. No sé pas quin serà el futur immediat d'ERC. Potser el fet d'haver-ne format part l'any 1996 (aleshores com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona) em dóna dret a opinar, o potser perquè vull veure el meu país lliure d'una vegada per sempre, però crec que el millor seria que alguns fessin un discret «mutis pel fòrum» i deixessin pas a nova gent més creïble. Però això, tal com diuen, és un problema intern i no n'haig de fer res. No ho sé. De tota manera, i tornant al començament, hi ha una cosa que sí que em té una mica preocupat. I és que si l'any 1996 per la pèrdua de 20.000 vots en unes eleccions generals Carod i Puigcercós demanaren el cap d'Àngel Colom, ara, el 2008, per la pèrdua de 350.000 vots –també en unes generals–, què els demanaran a ells? No vull ni pensar-ho.

PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE

Per una Nova Cultura de l’Aigua, No als transvasaments ,

El govern català està aprofitant l’actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la “nova” gestió de l’aigua mai es farien.

Ens ha sorprès que a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral , on tots els partits catalans , menys el PP, s’han passejat per les Terres de l’Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català es presenti el transvasament del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona .

Això,juntament amb la interconnexió de xarxes , la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el Xerta- Castelló són obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca , ja que de fer-se suposaria la liquidació del Riu i acceleraria la desaparició del Delta de l’Ebre.

Per tant , l’actual govern està executant, i amb prepotència,el que quan estava a l’oposició “s’oposava fèrriament”. Tristament, es confirma l’acudit tòpic sobre l’ètica de determinades formes de fer política.

El transvasament del Segre afecta greument a la qüal.litat i la quantitat de les aigües necessàries per a mantenir el bon estat del tram final de l’Ebre i el Delta, profunditza el desequilibri territorial i no te cap utilitat ni eficàcia real per a pal·liar la situació actual.

El govern català no està gestionant la sequera amb honestedat : el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre/Ebre, aprova el desenvolupament de nous regadius. Això , és una gran contradicció que fa molt poc creïble la “bona “ intenció del nostre govern al qual declarem transvasista.

Per tant la Plataforma en Defensa de l’Ebre denunciem que aquesta política de transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no te res que veure amb l’actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l’Ebre que estimem i defensem la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s’ha plegat l’actual govern

Demanem a la població de Catalunya l’ajut necessari per a evitar , una vegada mes, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori , que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d’aquest gran país que s’anomena Catalunya.

I a la gent de l’Ebre li diem que ara és l’hora d’aturar la segona onada transvasista.

Lo Riu és Vida
No als transvasaments

Visca les Terres de l’Ebre !

LA SOBIRANIA JA NO ÉS COSA DE DOS

La patacada electoral d’Esquerra, de retruc ha fet mal a l’independentisme, només heu de mirar el que diuen alguns mitjans de comunicació espanyols. Per això, els sobiranistes que militem en altres opcions no ens hem alegrat de la clatellada que els ciutadans de Catalunya van clavar el 9 de març a l’actual direcció d’aquest històric partit. Ni tan sols tenim ganes de celebrar que el temps hagi donat la raó a tots aquells que en el seu dia ja vam advertir que l’aposta de Carod, Puigercós i companyia pel PSC era un suïcidi polític per a l’independentisme català. Les dades són clares: abans del pacte amb Pasqual Maragall, Esquerra pujava sense parar elecció rere elecció; després, la davallada ha estat constant i per ara no té aturador.

Els independentistes, els sobiranistes, els que estem a favor que en aquest país hi hagi una majoria social favorable a la independència, no podem alegrar-nos que els companys de viatge baixin, ja que la sobirania, la República Catalana dins la Unió Europea, l’Estat català que desitgem no l’aconseguirà cap de nosaltres sol; per això en el seu dia el Partit Republicà Català va aprovar un document denominat Crida a la Unitat d’Acció de l’Independentisme, un text que avui és plenament vigent. I per això, també, alguns ens indignem quan constatem com uns determinats personatges molt ben pagats per la seva nefasta feina han estat capaços de dilapidar en pocs anys el treball que han fet tants independentistes d’ençà de la transició perquè un projecte polític rupturista, sobiranista i europeista assolís les més altes cotes de representació parlamentària.Les actuals direccions d’Esquerra i CiU han fet retrocedir el rellotge en el temps. Ens han tornat a situar en un escenari en el qual els socialistes són gairebé hegemònics a Catalunya i Espanya, un escenari en el qual la màxima aspiració del catalanisme polític torna a ser mirar d’incidir d’alguna manera en el govern espanyol del PSOE, un escenari en el qual fins i tot és possible que Esquerra, Iniciativa i Izquierda Unida comparteixin grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats, per “gentilesa” del PSOE –no cal que us escandalitzeu perquè de fet al Senat ja van junts amb el PSC–.A alguns encara ens toca fer la travessia del desert, ja ho teníem clar quan vam decidir tirar endavant un nou projecte polític: el Partit Republicà Català, i tampoc ens ha anat tan malament, tenim un partit unit, amb gent amb ganes de treballar i hem assolit uns resultats –malgrat el silencia mediàtic al qual som sotmesos–, sobretot al Senat (44.000 vots), que ens encoratgen a continuar insistint en la necessitat de bastir un projecte sobiranista, interclassista i transversal que tingui com a prioritat la independència de la nació catalana. Els electors han demostrat amb els seus vots, alguns, i quedant-se a casa, els altres, que el sobiranisme ja no és cosa de dos, de dos que van de baixa, és cosa de tots els que defensem les llibertats nacionals de Catalunya, de tots els que no volem una Catalunya espanyola.Avui dia hi ha més independentistes que mai, avui dia les tesis sobiranistes estan esteses per pràcticament tots els sectors de la societat, avui dia hi ha cada cop més desafectes amb Espanya, avui dia hi ha centenars de milers de persones disposades a sortir al carrer per defensar el dret a decidir. Per tant, no falla la societat, fallen els partits polítics, uns partits que defensen avui les mateixes tesis, les mateixes receptes, les mateixes propostes que vint anys enrere. Que la gent deixi de votar Esquerra, no vol dir que l’independentisme baixi, vol dir que els independentistes s’han cansat de votar Esquerra perquè consideren que és un partit que no serveix per fer avançar l’independentisme. Que molts catalans deixin de votar CiU, no vol dir que el nacionalisme baixi, vol dir que els nacionalistes no consideren el projecte encapçat pel senyor Duran útil per avançar cap a la sobirania.Per tant, malgrat que el poder mediàtic i determinats lobbys d’opinió insisteixen a presentar el sobiranisme com una cosa de dos, difícilment dues propostes caducades, encapçalades per direccions hereves de la transició espanyola i acomodades a l’autonomisme poden regenerar un projecte polític sobiranista que sigui capaç d’engrescar una majoria de la població catalana que insisteix a demanar més poder polític per a Catalunya; cal fer foc nou, cal saba nova i cal unitat de projecte, la qual cosa no vol dir partit únic.

Som-hi doncs, que tot està per fer i tot és possible.
Carles Bonaventura
Secretari General del Partit Republicà Català

TAN SOLS PER A INDEPENDENTISTES, LECTURA NO RECOMANADA PER A UNIONISTES RADICALS

Que no mos conten sòries. 2ona quinzena de març.

El Sr. Puigcercós, que va viure en directe la patacada d’ESQUERRA (republicana de Catalunya) estes adventàries eleccions espanyoles i que ara que van passar a fer jornada intensiva (de 8 a 3) se va reunir amb urgència amb l’executiva d’esquerra per a fer acte de constricció, ha donat un cop de ratera a la situació política de Catalunya sortint de la conselleria de governació, o això mos vol fer creure. Mentrestant, des d’ESQUERRA, s’apunta la raó de la gran davallada de vots en estes eleccions: Tots los independentistes amb agarrat temor del PP i mos ham posat a votar en massa als socialistes. És això cert? Esta afirmació té un greu problema quan se compara amb la realitat i és que els números no quadren de cap de les maneres. PSC ha guanyat però ha guanyat 80.000 vots, en canvi ESQUERRA n’ha perdut més de 350.000 i això sense comptar que s’incorporaven a estes eleccions més de 300.000 jovens i que este partit representa que té una nodrida bossa de joventut entre els seus votants. No nego que de ben segur, hi ha hagut votants d’ESQUERRA que han sucumbit al vot de la temor i han votat PSC inclòs també n’hi ha hagut d’haver que han votat CiU, però los números canten, sinyors. Personalment, no me crec l’escenificació que fan el Sr. Puigcercós i el Sr. Carod, fent vore que estan mata’m que et mataré i menys després de la reunió secreta de la cúpula del partit, previ pacte de silenci a tots els mitjans, però temps al temps. Mentre el Sr. Puigcercós se dedica a preparar-se per a l’avançat congrés d’ESQUERRA del juny, lo Sr. Carod va tirant floretes de l’estil que el seu propi partit hauria de replantejar lo seu sistema assembleari. Després d’atacar l’essència d’este partit (l’independentisme) canviant-li inclòs lo nom i arrancant la R de republicà i la C de Catalunya de les seues lletres, lo Sr. Carod, que es vanaglòria d’haver aconseguit 10.000 militants al seu partit durant tot este temps, també ha intentat canviar la base ideològica de la militància. Un exemple molt clar és la seua negativa a deixar entrar com a militant a gent més indenpentista que esquerrana com sap molt bé el Sr. López Bofill i ara vol atacar este històric partit (del qual sempre me sentiré unida per vincles familiars) just en allò que el fa diferent als altres partits, la veu democràtica de la militància i vol crear una nova dictadura de les que ja hi ha dins dels altres partits. CiU, mentrestant, ja es prepara per a pactar amb los socialistes posant-mos com a excusa de la seua traïció a Catalunya la temor d’un possible pacte espanyol PSOE-PP contra natros.
La paradoxa a tot això és que mentre totes les enquestes diuen que lo sobiranisme creix fins a números històrics, los partits catalans perden vots. La resposta és clara: Los sobiranistes estem orfes de partit.

Per Núria Menasanch i Martí

50.000 Gràcies.

L’endemà de les eleccions tot són interpretacions, cada partit fa la seva i el Partit Republicà Català també la farà. De tota manera, jo vull dedicar aquest espai d’avui a donar les gràcies, perquè crec que és el que toca i, en aquest sentit, i en primer lloc, agrair el seu suport i la seva confiança, sobretot, a les prop de 44.000 persones que han votat per al Senat els candidats del nostre partit i a les gairebé 6.600 que ho han fet per al Congrés; un suport, especialment pel que fa al primer cas, que ha superat totes les nostres previsions, no cal dir-ho.Vaig dir a bastament en tota la campanya i la precampanya que les eleccions espanyoles no eren les eleccions dels independentistes i, per tant, tampoc les del Partit Republicà Català.

Molts sobiranistes, quan toca anar a votar partits perquè vagin a perdre el temps a Madrid, es queden a casa. I, en conseqüència, el Partit Republicà Català tenia com a principal objectiu en aquests comicis, primerament, ser conegut per milers de catalanes i catalans que encara avui, arran del silenci mediàtic al qual som sotmesos i d’altres condicionants, no s’havien assabentat de la nostra existència. I, segonament, que això ens permetés créixer en suport electoral, cosa difícil tenint en compte l’absentisme dels electors independentistes en aquests comicis i el bipartidisme en clau espanyolista amb què ens han bombardejat els grans mitjans. Doncs bé, crec que en tots dos objectius ens ha anat prou bé.

Pel que fa al Congrés dels Diputats, i malgrat l’huracà del vot anti PP que ha arrasat altres formacions polítiques, hem millorat posicions i si en unes eleccions molt més propícies per a nosaltres com van ser les del Parlament de Catalunya vam assolir la xifra de 6.000 vots, en aquestes, molt més dures per a un partit com el nostre, ens hem situat a la ratlla dels 6.600 vots (un 10% més) i, a tall d’exemple, en algunes circumscripcions com Girona o Lleida, el Partit Republicà Català ha superat una formació política parlamentària com és Ciudadanos.Però ha estat al Senat on el nostre partit ha demostrat que comença a ser tingut en compte pels ciutadans de Catalunya. En les eleccions a la cambra alta espanyola, els candidats del Partit Republicà Català han obtingut prop de 44.000 vots i, per exemple, a Lleida el candidat de RC ha estat el primer després dels tres grans partits o coalicions (L’Entesa, CiU i PP) igual com a Girona, on el nostre candidat tan sols ha estat superat per aquestes tres grans candidatures i –per uns 500 vots– per un candidat ecologista.En resum, en aquestes eleccions la posició més còmoda per a nosaltres hauria estat la de recomanar l’abstenció i quedar-nos tots a casa, però hem volgut ser valents i afrontar-les, malgrat que ens anaven molt en contra, ja que el debat estava situat, per interès dels socialistes i per la manca de projecte independentista d’Esquerra, en el bipartidisme PSOE-PP i en la por contra una hipotètica victòria d’un partit clarament anticatalà com el Partit Popular. Això ha fet que al Congrés els catalans votessin en clau espanyola –al cap i a la fi es tractava d’unes eleccions espanyoles– i amb l’únic objectiu de derrotar el PP i apostessin pels que suposadament podien deixar Rajoy a l’oposició. Molts catalans ens han dit: al Congrés vull que el meu vot serveixi per aturar el PP però al Senat vull demostrar que el vostre projecte sobiranista em mereix confiança.

Sigui com sigui, el Partit Republicà Català ha demostrat que ha fet forat en l’electorat i que a hores d’ara té un suport potencial amb vista al futur d’unes 50.000 persones al Principat de Catalunya, que ha de fer possible, si treballem bé els propers dos anys i continuem creixent, que afrontem amb opcions els pròxims comicis al Parlament de Catalunya.

Per tot això, avui em toca dir als que ens han fet confiança: 50.000 gràcies, amics.
Carles Bonaventura
Secretari General del Partit Republicà Català

ERC DE LA PLUJA FINA A L'AIGUAT

Cal felicitar Convergència i Unió com a única formació catalanista que ha resistit l’onada bipartidista de les eleccions espanyoles. Té mèrit que en una contesa presentada –i percebuda- com un duel entre dos grans partits, CiU hagi guanyat un escó malgrat haver perdut 80.000 vots. La davallada d’ERC, en canvi, ha estat espectacular. Però ja se sap que quan una formació política decideix convertir-se en l’ombra d’una altra, és lògic que li passin aquestes coses. ERC, per tant, ha pagat durament la seva estratègia, si és que d’una dilució se’n pot dir estratègia. La direcció republicana va decidir l’any 2006 que era millor ser cua d’estruç que no pas cap de lluç i des d’aleshores no ha fet altra cosa que menysprear les crítiques constructives sorgides de la gent que li ha estat fidel i que s’ha confessat desconcertada en veure com el partit deixava de ser planeta per convertir-se voluntàriament en satèl•lit.La prova més clara d’aquesta satel•lització la trobem en l’astorament amb què la direcció d’ERC ha reaccionat davant la desfeta. No se l’esperaven. S’esperaven una certa davallada, sí, però mai la pèrdua de cinc escons i 360.000 vots. Cosa que demostra l’enorme desconnexió entre aquesta direcció i la realitat. Tan abduïda està pel PSC que ha convertit els dissidents en enemics fins al punt de desqualificar-los o de titllar-los de “càncer del partit”. Doncs bé, jo, que no pertanyo al partit, em reafirmo en el que vaig escriure l’any 2006 just abans del pacte ERC-PSC: “hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre’n un de molt important”. D’aleshores ençà han transcorregut només setze mesos i ERC ja n’està pagant les conseqüències. I en pagarà més, si no experimenta una catarsi, perquè la dimissió de Joan Puigcercós com a conseller de Governació “per dedicar-se al partit” és una fugida endavant, un gest per fer-nos creure que l’error ha estat assumit. Però em temo que no. Altrament hi hauria hagut més dimissions. Dimissions tan dignes com la de Gaspar Llamazares, que ha assumit el fracàs de la seva formació i que es retira com a coordinador general d’Izquierda Unida. A ERC no. Algú ha estavellat la nau contra uns penya-segats, però no hi ha culpables. Els culpables són els penya-segats. Si de tot això se’n diu “pluja fina”, és evident que el passat 9 de març molta gent va considerar que era un bon dia per obrir el paraigua.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

ERC IMITACIÓ DE CiU

ERC, imitació de CiU


L'autoengany no ha servit mai de res, tret de per anar a la deriva. Puc anar-me repetint mil vegades i arribar-me a creure que el millor camí per anar a Roma és passant primer per Lisboa, però la veritat s'entossudirà a negar-ho; puc anar-me dient sense parar que com que ERC és l'únic (?) partit que parla d'independència l'aniré a votar pel mer fet que en parla, ni que sigui de tant en tant, o més concretament quan ha de marcar paquet, com ha estat recentment el cas. També puc repetir-me i repetir, com també fa ERC, que el mer fet d'actuar pas a pas, amb tranquil·litat i bona lletra, és senyal inequívoc de seny, d'estar fent les coses ben fetes. No hi fa res que aquest camí no condueixi enlloc més que no sigui el suïcidi nacional, perquè el que es veu que compta és que la lentitud és en si mateixa una virtut, o almenys això és el que aquest partit no es cansa de donar-nos a entendre. Tanmateix, el més curiós del cas és que aquells que encara creuen en ERC s'arboren cada vegada que un independentista com jo, i com un nombre cada cop més creixent de catalans que no combreguen amb rodes de molí, gosen criticar aquest partit. "Si no estàs amb nosaltres, estàs en contra nostra", és la qüestió de fons. L'argument de molts d'ERC és la unió. Diuen que si sóc independentista hauria de procurar per sobre de tot unir, aplegar forces en comptes de contribuir a dividir-les. Però és clar, per aplegar forces volen dir, només faltaria, que tot l'independentisme s'uneixi a ERC, no pas que ERC s'uneixi a la línia d'un altre partit independentista, per petit que sigui, perquè, al capdavall, no es tracta de veure qui la té més grossa, sinó de qui té la raó més gran. No s'adonen que el seu argument apel·lant a la unió, malgrat que no dubto que expressat de bona fe, en realitat és, a banda de reduccionista, una perfecta demostració de consumat sectarisme prepotent amb cirereta de tic feixista. Res de nou. La gent, i per no parlar del poder, fa i diu tantes coses abominables en nom del bé suprem, que no ens n'ha d'estranyar una més. I és que aquests simpatitzants d'ERC donen per fet que, en nom de la unió de l'independentisme, la resta hem d'afegir-nos cegament als postulats d'aquest partit, mentre ni els passa pel cap que els possibles partits petits independentistes que en discrepen poden considerar –de fet, en tota lògica consideren– que és ERC la que s'hauria d'afegir als seus postulats. Fet i fet, la suma de forces seria la mateixa, o no? ERC considera que, posem, el Partit Republicà Català, és una mosca pesada que fa nosa i que cal eliminar perquè deixi d'emprenyar-los ja, d'una vegada. Això és així fins al punt de creure's sense dubtar-ho que la raó d'existir del Partit Republicà Català només obeeix a fer-los la punyeta a ells. Sensacional. D'això se'n diu sentit de l'autocrítica. En fi, suposo que no duen tenir àvia. I això també és així fins a l'extrem que afirmen que els partits minoritaris, com ara el Partit Republicà, mai no han demostrat fer res. Però és clar, jo diria –ep, només diria– que si se'ls fa difícil demostrar res és precisament perquè estan en minoria. L'afirmació d'aquesta gent semblaria cínica si no fos perquè només és estúpida. I l'estupidesa també els porta a no adonar-se que, si com bé diuen, aquests partits són minoritaris, és justament perquè ells són els primers a condemnar-los a aquesta minoria negant-los el vot. Ja ho he dit: és el menyspreu, la suada prepotència dels grans envers els petits, sobretot quan se sap que aquest petit més que una mosca pot ser un abellot que pica, i que quan pica fa mal. Naturalment que com a independentista vull la unió de totes les forces independentistes, perquè només units farem alguna cosa de profit. Però la unió no consisteix a anar posant aigua al vi perquè sembli que hi ha més vi. Perquè al final el vi serà aigua, malgrat que tèrbola i, això sí, amb gust ben espanyol. Cal unir-se, doncs, només amb qui pagui la pena. La unió per a l'eficàcia s'ha de consumar amb fonament, que no vol dir purisme. És important ser afectuós amb totes les sensibilitats independentistes, només faltaria, però això no ha de desenfocar l'objectiu desviant el rumb a prendre, i que comença, per exemple, per no aliar-se amb un partit espanyolista i, curiosament, en nom del pretès assoliment d'una majoria social cap a la independència. Déu n'hi do quina coartada. Tota una presa de pèl. I és que des que els càrrecs d'ERC toquen cuixa de poder, ni que sigui de fireta, es dediquen a fer la viu-viu i qui dia passa any empeny i, quan la cosa s'acabi, doncs merda pel que quedi. Tristíssim. D'una talla moral i política lamentable. En fi, la unió no consisteix a atansar-se al més fort, sinó a qui té la raó més forta. I aquest sovint és el minoritari. De moment.

RESULTATS RC A CATALUNYA

BARCELONA VOTS:4126 0'15%
GIRONA VOTS:1141 0'34%
LLEIDA VOTS:535 0'25%
TARRAGONA VOTS: 777 0'21%

TOTAL: 6.579 0'03%

CALAIX DE SASTRE

1ª quinzena de març.
“Que no mos conten sòries”
Benvolguts lectors,
últimament los temes se m’acumulen a la txistera i com per sort o per desgràcia per a vostès, les línees de la meua columna tenen un límit d’extensió, me és impossible tocar totes les tecles que voldria tocar, i menys en la extensió en que ho voldria fer. Per això m’he decidit este cop a escriure este “Calaix de Sastre” on parlo de passada alguns temes que em preocupen i que de ben segur en pròxims escrits explicaré més extensament.
Esta espècie d’índex avançat comença amb una dada trista. Ahir mateix, dia 26 de febrer, quatre dones van ser assassinades a mans de les seues parelles. La incomprensió de lo que s’ha vingut a anomenar “violència de gènere” és una mostra vergonyant del masclisme galopant que sofrim les dones dins de la nostra societat. La punta del iceberg d’altres formes de masclisme menys cruels però també completament injustes que encara estem patint: No ocupem primers llocs de poder, estem més mal pagades per la mateixa faena,...etc.

Això me porta al segon tema: Ui! M’ha sortit una desafecció política! Segur que molts de vostès poden signar esta expressió. La gent normal i corrent que no es dedica a este negoci de la política cada vegada està més desenganyada dels que diuen que són els que els representen i l’expressió: Ja s’ho faran! És “vox populi”. Ells se reparteixen lo pastís sense fer cas al clamor popular que els hi demana una reforma urgent de la llei electoral, amb llistes obertes, sancions als partits que incompleixen les seues promeses electorals i referèndums populars per a donar veu al poble. Un exemple molt clar de la dictadura dels partits, és el poc interès que tenen en dona veu als partits xicotets com lo partit Republicà Català.

L’altre dia en una votació al parlament de Catalunya, 11 parlamentaris de CiU i 1 d’ERC, van fer tard a la faena i no van poder votar a favor de la independència de Kosovo. Los partits catalans, han badat i emmudit, pos, davant de la incontinència verbal dels partits espanyolistes, que s’han oposat completament a la independència d’este nou estat. Des dels anys 90, més de vint nous estats han estat creats al món. Jo a Espanya tan sols li diria, i en castellà per a que m’entengués “Cuando veas a tu vecino las barbas pelar, pon las tuyas a remojar”.

La immigració també és un altre tema que trauré els pròxims dies, ja que està arribant a ser un problema al carrer però continua sent un tema tabú per a la classe política.

L’imminent transvasament de l’Ebre a Barcelona aprovat per PSC, ERC i IC, juntament amb los problemes de la sequera i el canvi climàtic és un altra qüestió ineludible.

I finalment, l’amoïno de la evidència de la desaparició de la parla ebrenca sobretot entre els nostres xiquets i xiquetes. La caputxeta “roja” està a punt de ser engolida no pel llop, sinó per la caputxeta “vermella”.

Núria Menasanch i Martí

UN GRA AL CUL PER A ERC

Una de les coses que més costa fer en aquesta vida és saber separar el gra de la palla. D'entrada hi ha qui no en sap senzillament perquè ni s'adona que dins de la palla hi ha gra que cal separar. Després hi ha qui, sabent-ho, no el sabria separar ni amb un sedàs. I per últim hi ha qui l'acostuma a saber destriar però, com és natural, de tant en tant s'equivoca. Sigui com sigui, això es veu, per exemple, en la decisió del vot polític.Per a aquestes eleccions espanyoles, com a independentista el meu instint em mana no anar a votar. No són les meves eleccions i l'intrusisme sempre és de mala educació encara que et convidin a la festa.

Tanmateix, aniré a votar, i no perquè trobi des d'un punt de vista cívic inacceptable no fer-ho, ni perquè ningú hagi donat la vida perquè jo ara pugui gaudir del dret a vot en aquesta meravellosa democràcia, perquè tinc clar que ningú no va morir per mi sinó més aviat a causa d'un tret, d'una bomba o de la seva metralla, i punt final. La coherència, la raó del meu instint és indiscutible, però passa que hi ha una altra raó més evolucionada –que no vol dir més encertada– que també ho és, i si he de triar entre les dues em quedo amb aquesta segona.

Aniré a votar, i per diverses raons ho faré pel Partit Republicà Català (RC).

Hi ha molts independentistes que, com jo, tampoc no dubten que estem orfes de partit polític, i sota aquesta premissa decideixen votar pel que consideren un mal menor. El problema és que no s'adonen que el seu vot desesperat justament desespera encara més l'estat de les coses; que votant el mal menor agreugen, converteixen encara en més majúscul el nostre mal. Del mal menor en diuen també vot útil, cosa que suposa una contradicció perquè, des de quan un mal, ja sigui menor o major, pot ser mai útil en cap ordre de la vida? Des de quan s'aconsegueix un gran objectiu sense convicció, optant per perpetuar allò que s'ha demostrat ineficaç? Ara mateix votar RC és un vot útil per a l'independentisme, i no tant per la repercussió que puguin tenir els modestos vots aconseguits com per sacsejar l'enquistat independentisme de saló, aquell que de tan elegant s'ha oblidat de què va la funció. A més, és perfecta la proposta de RC a Madrid: diuen que no pensen fer res. Perfecte, doncs. Exemplar. Donat el cas, no ocuparan cap possible cadira a Espanya, perquè tenen clar que les úniques cadires a ocupar seran les del nostre futur Estat català.

La qüestió és que, efectivament, la majoria del poble no sap ni que existeix aquest partit, però no hi ha dubte que aquells que de moment interessa que ho sàpiguen, ho saben, ja ho crec. Una de les primeres coses que farà ERC un cop es confirmi la castanya que s'endurà a les eleccions serà donar un cop d'ull als resultats de l'RC. Perquè ERC sap perfectament que a l'independentisme no se li escapa que, maximitzar el vot útil de veritat, hauria –subratllo el condicional– de suposar votar per ells.

I és que només hi ha dos tipus de vot: l'útil i l'inútil. El problema és quan el vot inútil passa per aprofitable quan es va a les urnes amb una pinça al nas. Altra cosa és, com he apuntat, que el vot útil no suposi d'una utilitat òptima tal com seria desitjable.

Atesa la situació, crec que l'independentisme faria bé de votar RC. I no ho dic amb la boca petita ni amb menyspreu per aquest partit. Al contrari. Una platja està feta de cadascun dels seus grans de sorra, i en aquest cas RC va fins i tot més enllà i suposarà més aviat un gra al cul que li haurà sortit a ERC, i que l'hauria de fer espavilar.

Per a l'RC, com a partit modest, un vot significa molt moralment per tirar endavant, i per a ERC un vot transvasat a RC pot significar la pèrdua d'una cadira a Madrid.

A banda, el vot a un partit petit sempre és un acte de rebel·lia contra els partits grans, que als ulls del poble són la imatge més visible de la democràcia, quan el que en realitat fan és monopolitzar-la, és a dir trair-la, fer-la com a mínim poc democràtica. En aquest cas, com a independentista no és que m'interessi en absolut sanejar la democràcia espanyola –perquè no sóc espanyol i perquè, encara que ho fos, se'm faria difícil millorar allò que no existeix–, sinó remoure a fons l'avui confús terreny independentista.

El vot de RC serà invisible per a la majoria, però no s'ha d'oblidar que la visibilitat té interès per als ulls que miren, i l'independentisme català estarà molt atent als resultats d'aquest partit. I no hauria de ser pel nefast caïnisme que ens caracteritza, sinó per trillar d'una vegada un camí ferm per fer realitat l'alliberament del nostre poble.

Ricard Biel
Va néixer a Badalona el 1970.

És llicenciat en filologia anglesa, traductor i escriptor.

Ha col·laborat en diversos setmanaris del Barcelonès Nord.

Va guanyar el premi Calldetenes de narrativa 2003 i va ser finalista del premi Just M. Casero de novel·la breu 2006.

SOM LO QUE SEMBREM

Ja fa uns mesos que es va engegar la campanya "Som lo que sembrem". Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya LLiure de Transgènics.

PER QUÈ UNA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR?

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) és una eina de participació política emparada en l'Estatut d'Autonomia i regulada en la Llei 1/2006. Permet que un grup de persones puguin proposar una llei al Parlament i que aquesta sigui sotmesa a votació en el Ple d'aquest organisme, si s'obtenen abans almenys 50.000 signatures.

En els últims mesos, la societat catalana ha expressat un crit gairebé unànime de desacord amb l'extensió dels aliments transgènics. Tot i això, durant més de tres anys de reivindicacions, les úniques respostes de les Administracions han estat la política dels fets consumats i la criminalització del moviment d'oposició. Arribat a aquest punt, emprenem aquesta Iniciativa Legislativa Popular.

SOM LO QUE SEMBREM

"Som lo que sembrem" és la Plataforma que es va crear per tal de donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular. Es tracta d'una proposta que sorgeix des d'Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d'àmbit nacional disposades a col-laborar en la campanya.

ILP PER UNA CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS

L' objectiu de la ILP és aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament d'aliments transgènics en l'àmbit territorial català, aixi com garantir la informació exhaustiva dels productes alimentaris que contenen matèries primes transgèniques.

En aquest sentit, la proposta de Llei que s'entrega al Parlament consta de les diferents línies d'actuació:

- Declaració de Catalunya coma Zona Lliure de Transgènics.

- Prohibició immediata dels cultius transgènics, especialment, els que s'obtenen a partir del transgen MON810.

- Etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no.

- Moratòria al desenvolupament de transgènics a les nostres terres i investigació dels seus efectes.

La Plataforma es constituirà formalment a Fira Natura (Lleida, 2 de març) i en els propers mesos haurà de recollir un mínim de 50.000 signatures. (Aspirem a moltíssimes més).

Els fedataris són les persones legalment acreditades per fer aquesta recollida.

A la feina doncs!!!

Jordi Figuerola

Se presenta pel partit Republicà Català per al Senat a Tarragona

PATRIOTES CATALANS ACOMPANYEU AL RC PER A DIR ADÉU ESPANYA

Josep Maria Boix, el candidat al senat pel Partit Republicà Català, a l’acte realitzat el pasat vespre al Portal de l’Angel de Barcelona ha manifestat la seva incredulitat davant les propostes de CIU i Esquerra per gestionar Espanya. Propostes engegades una vegada rera l’altre des de fa 30 anys s’entesten en voler contribuir al progrés d’un estat que no es el nostre. Partits autodenominats sobiranistes o independentistes, que es mostren tant decebuts quan un candidat diu públicament que no compta amb ells fan tot tipus de declaracions per ser tinguts en compte i aporten qualsevol idea per al bé d’Espanya. Boix literalment va declarar: “aquestes actuacions son una clara ofensa l’inteligència dels catalans , menyspreen els sentiments i la nostre dignitat. Porten 30 anys amb el mateix discurs polític però a Catalunya som econòmicament mes pobres, amb infraestructures tercermundistes, espoliats fiscalment, humiliats i el mes indigne es que estem mancats de llibertat. On es el benefici d’aquesta complicitat? Ja n’hi ha prou d’obedència a l’estat espanyol !!!. Aquests partits no son capaços de d’abandonar els vincles submisius i treballar per la independència. Nosaltres el Partit Republicà Català Sí!!! Faig una crida a tots els independentistes, militants o no d’altres partits per fer del vostre vot el proper dia 9 un vot útil que es el vot al Partit Republicà Català. I per això dic patriotes catalans acompanyeu-me per a dir Adéu Espanya”