h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: LO RIU SEGRE ÉS VIDA: NO AL TRANSVASAMENT

La comedianta tortosina

28.3.08

LO RIU SEGRE ÉS VIDA: NO AL TRANSVASAMENT




Lo riu Ebre.
Foto de Gustau Moreno (la Marfanta)
Des d’Ipcena-EdC, com organització ecologista, volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre des de la Cerdanya cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona. Ens oposem, per principis, a tots els transvasaments. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal ecològic entre 2 i 3 metres cúbics, que donen una imatge lamentable, quant legalment haurien de passar 10 metres cúbics. El Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%.Cabal de mantenimentLa CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar 133 hectòmetres cúbics per any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE considera que el cabal ecològic hauria de passar a anomenar-se “de manteniment”, amb aportacions que haurien d’incrementar-ne un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua. A aquesta situació caldrà sumar-hi les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que la zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 hectàrees ja suposen una concessió de consum de uns 650 hectòmetres cúbics anuals, quasi el 50% de l’aportació actual del riu. Pels recs del Segarra Garrigues (unes 60.000 hectàrees) estan previstos uns 270 hectòmetres cúbics, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100. Cal sumar els usos industrials d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en deficitària.La conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, especialment en els recs antics per inundació per sistemes mes eficients a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 vagi al riu com a cabals de manteniment ecològic. Els altres 2/3 s’haurien de dedicar a usos socials i a garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.Un govern irresponsablePretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i desqualifica el Govern com a gestors irresponsables. El problema és l’elevada concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3. 236 quilòmetres quadrats, tan sols un 10% del país, la xifra desproporcionada d’uns 5’5 milions de persones, el 80% de la població de Catalunya. Més o menys la mateixa proporció de les superfícies industrials del país.Polítics valentsDavant d’aquests diagnòstic d’única solució, passa no nomes per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el més important, uns polítics coherents valents i lliures de les pressions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i justament això és el que no tenim. Dons no tenim polítics coherents, ni valents i menys encara lliures. No ho tenim a la Generalitat, doncs ens han enganyat en primer lloc respecte al transvasament, i no tenim a Lleida tampoc institucions ni polítics de talla, que l’únic paper miserable que han jugat és el de la cessió absoluta de la nostra identitat disfressats de bons samaritans solidaris que volen donar aigua als pobres de misericòrdia. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix.Ipcena-EdC per tant s’oposa al transvasament del Segre i es compromet a treballar coordinadament amb altres moviments socials per aconseguir que aquest projecte no es dugui a terme, per irracional per el seu impacte social i ambientalment, i per les conseqüències que se’n deriven de desigualtat i desequilibri territorial.

Joan Vázquez Mendieta