ESPORT I POLÍTICA

Que no mos conten sòries. Publicat a la revista Estel.

A dos dies que surte la decisió sobre si els jocs olímpics del 2016 se celebraran o no a Madrid les atxes estan alçades per tots los cantons. La selecció espanyola de bàsquet, formada majoritàriament per catalans i per jugadors de ses illes, s’ha vist obligada a celebrar el títol europeu a la capital de l’estat espanyol, on al no haver l’afició al bàsquet que hi ha a Catalunya, van assistir-hi quatre gats mal comptats i la festa va quedar més deslluïda que mai. Lo Sabor D’abans aplegava molta més gent que la que es va aplegar a la plaça Reial per a celebrar la victòria d’una selecció que sinó fos per la política colonialista dels espanyols seria, enlloc de la selecció espanyola, la selecció catalana. Nogensmenys, ben bé que es van aplegar tots, massivament, a la mateixa plaça Reial fa uns anys, per a protestar contra la decisió anterior del comitè olímpic d’aprovar la candidatura de Londres enlloc de la de Madrid, i cridar tots a l’uníson, mà alçada: Catalanes, hijos de puta! Esperem que esta vegada, quan perden, no torne a passar. Si tot això no és política...
I és que els catalans ja n’estem farts del centralisme espanyolista, com se va demostrar a la Copa del Rei, d’est any, on les dos aficions que s’enfrontaven al camp (la catalana i la basca), van unir-se a la graderia en una xiulada i girada d’esquena impressionant a l’entrada d’un rei imposat a uns pobles que no el consideren seu. Tot i el intent barroer de tapar-ho des dels mitjans de comunicació estatals, vaig poguer vore el darrera pelut d’algun basc fotedor al costat de senyeres independentistes, davant mateix dels nassos del monarca. Si tot això no és política...
I ara, resulta que el president Laporta, després de que l’haiguen festejat tots los partits polítics amb representació al parlament, es declara obertament independentista, i diu que vol entrar a formar part d’un nou partit com és Reagrupament. De seguida, salten totes les alarmes, es posen dels nervis al pensar que se’ls hi pot acabar la bicoca, i comencen a intentar tirar tota la merda que poden davant del president del Barça. Salta com un gran escàndol (o això mos volen fer creure) la investigació que per seguretat es va fer als vicepresidents del Barça. Tant los hi fa que els hi diguen que als vicepresidents se’ls hi va entregar el dossier i que ells mateixos han dit que no ho troben malament. Ells, els polítics, que demanen informes sobre periodistes d’opinió (pagant-los natros). Ells, que mos fan gastar 1600 € en un informe per decidir quin és el millor lloc per a col·locar un ambientador en determinat despatx. Ells, diuen ara, que un president del Barça, no es pot significar tant en política i que l’esport ha de ser pur i immaculat. Si tot això no és política...

Per Núria Menasanch i Martí