RECOMENCEM AMB MÉS EMPENTA QUE MAI

Estem entrant en una etapa política determinant per al futur de la nació. El dret a la independència de Catalunya s'ha situat en l'eix central del debat polític i ningú no pot negar-ho. Malgrat els intents del govern tripartit per centrar la situació política en l'eix dreta-esquerra i convertir l'eix nacional en quelcom que no interessa a la "societat real" del país, aquesta realitat és precisament tossuda i, una vegada darrere l'altra, la política catalana torna a situar-se en el conflicte permanent Catalunya-Espanya, tal com hem vist en episodis com la negociació d'un nou sistema de finançament, que finalment ha acabat perpetuant -amb la vergonyosa complicitat d'Esquerra- l'espoliació fiscal de què és víctima la societat catalana en el seu conjunt (més de 20.000 milions cada any al Principat de Catalunya) i cada català en particular (3.000 euros per persona i any); en la previsible futura sentència del Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, o en la celebració del referèndum d'Arenys de Munt i en tots els que es faran els propers mesos en una munió de municipis del nostre país. Tots aquests elements situen l'Estat espanyol, l'autonomisme i els partits hereus del pacte de la Transició espanyola contra les cordes. L'independentisme català guanya terreny, malgrat els desesperats intents de l'aparell juridicopolític espanyol i de socialistes i populars per desprestigiar-lo i criminalitzar-lo. I això s'ha demostrat en els resultats del referèndum d'Arenys de Munt (un 41% de participació i més del 96% de vots a favor de la independència). Davant aquesta aclaparadora evidència, qui es creurà el discurs dels polítics defensors del sistema quan ens diguin que això de la independència no interessa a ningu? A tots aquests elements hi hem d'afegir que tot aquest moviment sobiranista no es quedarà com altres vegades en foc d'encenalls, en només una mobilització de desenes de milers de persones d'un dia o d'un parell de dies que s'esvaeix un cop arriben les següents eleccions, en les quals els partits de sempre assoleixen els resultats habituals, tot i l'elevat augment dels índexs d'abstenció i el creixement del nombre de ciutadans desafectes amb el sistema i amb uns partits cada cop més allunyats de la societat a la qual teòricament han de representar. Ara, com deia, la diferència rau en el fet que ha nascut un projecte polític que té per objectiu precisament dinamitar el mapa polític català i entrar amb força a les institucions catalanes per assolir la independència: Reagrupament Independentista. El Partit Republicà Català (RC) no ha estat ni és gens aliè a tots aquests esdeveniments, ja que n'ha estat copartícip i fins i tot en molts casos ha aportat al debat idees i conceptes clau que han esdevingut determinants en l'enfortiment del projecte independentista actual: la transversalitat, la unitat d'acció de l'independentisme, la divisió entre unionistes i independentistes i no pas entre dretes i esquerres, la idea de proclamar la independència des del Parlament, l'eixamplament de la base social de l'independentisme cap a sectors que fins fa poc n'eren contraris, etc. Nosaltres, en el seu moment, ja vam apostar per tot allò que ara és en boca de tothom i no ho diguem per presumir-ne sinó per destacar modestament que tot allò que defensàvem era el correcte a l'hora de fer avançar l'independentisme. Vam ser uns dels promotors de la Conferència de Debat Independentisme, en la qual bona part dels participants ja van apostar per la necessitat de crear una candidatura unitària de l'independentisme en les pròximes eleccions al Parlament del 2010; vam participar en les reunions de Decidim.cat en les quals ja es va parlar d'endegar tot un seguit de consultes locals als municipis sobre la independència de Catalunya, i vam apostar, també, des del primer moment per col·laborar en el naixement de Reagrupament i per sumar-nos com a adherits a aquest projecte. Tot plegat, una línia de treball que el conjunt dels militants del nostre partit haurem de ratificar en el pròxim congrés del nostre partit, que celebrarem, previsiblement, al novembre. Ara, doncs, ens toca continuar en aquesta línia en dos àmbits de treball: mantenir-nos com a partit en aquesta nova etapa engrescadora i continuar aportant des de la nostra organització idees i treball per fer avançar l'independentisme, i, per altra banda, participar en el projecte de Reagrupament per arribar a fer possible que en les pròximes eleccions del 2010 al Parlament de Catalunya l'independentisme hi entri amb força perquè, tan aviat com sigui possible, a la cambra catalana hi hagi una majoria sobiranista que permeti proclamar-hi la independència de la nació. Per tant, tots els fronts són oberts: l'àmbit polític i institucional, l'àmbit civic i social… us convido a participar en aquesta etapa engrescadora, ja sigui des del partit, des de Reagrupament, o des de totes les associacions que estan afavorint que l'indendentisme català avanci dia a dia i que la sobirania de la nostra nació estigui cada vegada més a prop. Salut i independència!

Carles Bonaventura