EL SR. MAS TÉ EL COVE, PERÒ EL PEIX NI HI ÉS NI SE L'ESPERA

La gent de CiU estava molt contenta l’endemà de les eleccions, ja tornaven a tindre el poder a les seues mans.

Quan una sentència es va carregar la immersió lingüística es van fer els suecs. La idea era fer passar els dies i mirar cap a una altra banda. Aquí, a les nostres terres, ja mos va bé que s’ensenyen idiomes com lo Castellà i l’Anglès, ja que els nostre fills parlen a tot hora en català. Però, a la resta de Catalunya? Si allí no parlen lo català a les escoles, és que ja no el parlaran a cap altre lloc!

Com hereu del pujolisme, el Sr. Mas se disposava a passar unes quantes dècades més amb la política de peix al cove, implorant engrunes de pa als nostres amos i senyors de Madrid. Però, ai! Al cap de pocs dies, quan s’havia de pagar la nòmina als funcionaris i es va posar mà a la caixa, tan sols hi van traure teranyines. Allavons, tot van ser corredisses i laments. Ai, que mos han dixat escurats! Se’ls sentia plorar per les cantonades. Solució màgica: tot i que vam criticar el tripartit per fer-ho, tornarem a emetre bons de la Generalitat per a poguer tapar forats. Acte seguit mos venen los espanyols i mos diuen: xiquets! Això de les autonomies s’ha d’acabar. No vos pensésseu que tornarem a dixar que els conciutadans vos donen, amb los seus estalvis, allò que natros primer vos robem i després no vos retornem.

Com se va digué sentir lo recent aclamat President de la Generalitat davant de la impossibilitat de seguir les passes del seu mentor i antecessor al tron, Sr Pujol? I per a acabar-ho d’arredonir, lo Sr. Pujol (això sí, a 40 anys vista), diu que a Catalunya tan sols li queda, o desaparèixer com a nació, o aconseguir la independència i ser un país lliure.

Quina solució li troben los polítics a tot això? No és en cap cas abaixar-se el sou ells mateixos, això no. La solució és clara, que paguéssem més los de sempre, los de baix, per a que ells continuen vivint en una utopia permanent intentant que des de Madrid mos retornen una mica d’allò que mos roben cada dia, sense voler vore que sense este espoli perpetu Catalunya seria econòmicament el quart estat d’Europa.

I com podem pagar més? Pos ja s’està ataüllant: Copagament sanitari, pensions privades, assegurances mèdiques privades, fent-mos pagar fins i tot per anar per carretera nacional, la universitat deixarà d’estar subvencionada...etc, etc. Al final mos faran pagar fins i tot per a respirar!

Mentrestant, les ajudes a les famílies, que els hi pertoquen per llei, no arriben, les inversions en sanitat promeses desapareixen (Hospital de Tortosa), los trens pareixen cafeteres ambulants, no es cobreixen les baixes dels professors en l’ensenyament, redueixen dràsticament les beques a l’estudi i d’investigació, la llei de la dependència no es compleix, mos abaixen les pensions...etc, etc.

Sr. Mas, que no veu que té el cove però que el peix ni hi és, ni se l’espera?

Per Núria Menasanch i Martí