PRIMAVERA 2011. CATALAN REVOLUTION

Article que es publicarà a l'Estel a "Que no mos conten sòries" i que es va escriure abans dels fets d'ahir divendres.
Per Núria Menasanch i Martí


Caminant cap a la Plaça d’Alfonso XII, lo solet del mes de maig me va fer volar fins a records de ma infantesa que no s’esborren encara que haiguen translocat més de trenta primaveres. No s’esbrafen los olors d’aquells poms de flors, que entregàvem a classe durant lo mes de Maria, i que omplien los corredors del Col•legi públic de Ferreries de colors i càntics gravats, ja per sempre per a molts, en la nostra memòria. Los de la meua generació sabran de què parlo. “Pa per a tothom” havia dit alguna veu que ressonava dins del meu cap. Una vegada dins la plaça, molta gent jove, però també de no tan jove, famílies senceres, jubilats, i en definitiva gent del poble que es manifestava a Tortosa després d’haver vist, com jo, les acampades de Madrid i Barcelona amb una certa recança de no poguer estar allí. Ara, una fotografia per a immortalitzar el moment històric, ara, un xiquet de poques setmanes que plora, ara, un altre que toca la bateria, mentre altres menys previsors, piquem de mans en senyal de protesta d’una classe dirigent que considerem que no mos representa. “Jo estic aquí per tu”, diuen molts de pares als seus fills, i comenten que no tenen futur, que abans los pares pensàvem que donar estudis als nostres fills era la millor herència que podien rebre de natros i que ara això ja no és garantia de res. Los que érem allí no estem contra el sistema, sinó que volem canviar el sistema pacíficament amb la nostra unió. Necessitem estar units però això no vol dir que hem de renunciar a la diferència, ja que tots tenim pare i mare i unes rails que mos lliguen a la terra. A l’acampada de Barcelona s’ha dit, que la nació catalana gaudeix del dret inalienable a l’autodeterminació, com recull la Carta de les Nacions Unides. Això ho hagués hagut de tindre en compte el candidat d’EBIN quan va dir que ara això no tocava, potser així, los independentistes a Tortosa, no mos haguéssem quedat sense poguer votar a cap representant polític. La indecència dels dos grans partits que en època de crisi van muntar les gran festasses a la Plaça del Mercat i a la de l’Ajuntament, tan sols va servir per a que la gent dels indignats poguessen menjar baldanes socialistes i tornar de seguida a la plaça a manifestar-se. Que el Col•legi de periodistes, per segona vegada, no donés veu en debat a totes les forces polítiques que es presentaven a Tortosa, l’únic que evidencia és la falta de separació de poders que tenim a n’este país. Així els hi va, que cada vegada la gent compra menys diaris... Després les eleccions. Al costat de la meua urna del consell Comarcal, una pancarta en forma de carpeta propagandística amb lo logotip de CiU, violant tota llei electoral. I després la victòria. La victòria que diu que els dona dret a portar a terme totes les retallades que tenien amagades abans de les eleccions i que ara aplicaran sense miraments ni pietat. Tots los divendres a les 20h. Catalans! Tortosins! Indigneu-vos!