AGRAÏMENT DES DE LES TERRES DE L’EBRE

Jo hi vaig ser-hi, sí, jo i tota la meua família. Carregats d’estelades i amb crits d’independència, vam anar al tram 92, on vam fer Via, agafats de les mans en senyal de germanor. No hi cabia ni una agulla. Què puc dir? Què puc transmetre? Principalment, agraïment. Agraïment als organitzadors, i sobretot, als col•laboradors. La Sra. Carme Campos i Gilabert va ser la nostra responsable de tram. Ella es va encarregar de guiar-mos, d’animar-mos, i d’organitzar-mos correctament. Una festa familiar que va tindre el suport del poble del Perelló, que durant tot lo dia va estar organitzant actes i acollint a la molta gent que havia vingut de fora. Paelles populars, actes commemoratius recordant als màrtirs caiguts de les nostres terres, tot això amerat sempre amb un somriure a la boca i amb l’amabilitat que distingís als ebrencs. Agraïment a la gent de Lleida, que, alguns fent més de 300 kilòmetres, van baixar fins aquí per a omplir lo nostre tram de Via, tan extens i tan poc poblat demogràficament. Agraïment a la gent de la capital de Catalunya, que es va bolcar a les nostres terres, col•lapsant, durant bona part del matí les vies de comunicació. Tota esta gent que van vindre amb les seues famílies, no tan sols van vindre amb un somriure a la boca, sinó que van vindre sabedors de la importància que tenia arribar fins al riu Sènia, ja que natros, amb tanta extensió de terreny i tan poc poblat demogràficament, ho teníem magre per a omplir-ho tot. Aquí es va demostrar com per a Catalunya i la seua capital som d’importants, i com, en un futur no molt llunyà, quan siguem un país lliure, podrem avançar amb el seu suport incondicional. Les Terres de l’Ebre forment part de Catalunya, com lo cor, una mà, o un braç forma part d’una mateixa persona. Si aquesta persona vol avançar, ho farà tota ella, sense deixar-se cap de les seues parts pel camí. Si algú en tenia dubtes, estos, lo dia de la diada, van desaparèixer com lo fum es desfà a l’aire. Lo Sr. Alcalde de Tortosa potser hauria de dixar d’intentar sortir als mitjans cridant independència i passar a dotar de contingut les seus paraules, fent que Tortosa no quede a la coa d’un moviment que ja no té aturador. Quina consulta a fet Tortosa als seus conciutadans emulant molts de pobles del voltant? Com és que no fa res per canviar un escut que no mos representa i mos lliga a una corona desacreditada i corrupta? Com és que està desmantellant les festes majors de la Cinta? És normal que en plenes festes majors lo meu carrer, per exemple, romangués tots los dies completament a fosques i haguéssem d’anar a paupentes? És normal que el dissabte a la nit, Tortosa done una imatge tan pobra a la gent que ve de fora a vore-mos? Unes festes que commemoraven los 150 anys del reconeixement de la Verge de la Cinta com la nostra patrona, no es mereixen el tractament que des de l’ajuntament a través de la seua regidoria de festes a continuat fent de les nostres festes majors. Solucions: Renteu-li la cara a la ciutat i doneu-li llum, canvieu símbols, com l’escut de la ciutat, que no mos representen, noms de carrers i places com la d’Espanya, com han fet los pobles del voltant, pengeu estelades dels balcons, i en lloc de sentir-vos ofesos per qüestions que tan sols veeu vosaltres, sentiu-vos agraïts a un país, que mos ha fet costat, i que mos considera una part molt important seua. Així, tots junts, en germanor, avançarem cap a la llibertat! Núria Menasanch i Martí