h2 class="sidebar-title">Vínculos La comedianta tortosina: VICTÒRIA! ARA NO HO FÉSSEM MALBÉ.

La comedianta tortosina

29.9.15

VICTÒRIA! ARA NO HO FÉSSEM MALBÉ.

La gent independentista hem guanyat. Ells, s’havien cregut que els catalans érem un poble temoric, per això les amenaces, durant tota la campanya electoral, de que vindrà el boti, les quals no mos les ham cregut de cap manera. Hem aconseguit una victòria clara amb quasi un 78% de participació ciutadana. Rècord històric. De majoria silenciosa, senyors meus, res de res. Catalunya, hem dit, ha de ser lliure, sense matisos, sense terceres vies, amb la promesa de que abans de 18 mesos podrem aconseguir la desitjada llibertat. Les Terres de l’Ebre hem estirat del carro d’este moviment que mos agermana a tots. Davant les diferències polítiques, hi hem contraposat lo desig d’un poble, que abans que res, vol ser lliure. Esta situació a Catalunya no és nova. Solidaritat Catalana, un partit catalanista que es va crear al 1906 i que englobava a una gran diversitat de partits, ja va aconseguir la victòria al 1907. Francesc Mestre i Noè, President de Solidaritat Catalana a Tortosa, deia: “ Una coalició quan hi ha afinitat de sentiments, es sempre justa i molt més si la mou un ideal...”. “...confosos com sempre en la més santa germanor, seguiu amb la mateixa braó lluitant per les reivindicacions de nostra estimada Catalunya, a la que tan pràctica i victoriosament haveu estimat i defensat. Companys: Visca Catalunya! Via fora! Avant! Avant! ” A Madrid, com ara, tremolaven de valent. Però de seguida van posar a funcionar totes les clavegueres de l’Estat espanyol, que són més de les que mos pensem, aconseguint tibar internament el partit, aplicant aquella dita que més endavant, tant los hi agradava recitar als franquistes que deia: “España antes roja que rota”. Finalment la Setmana Tràgica de 1909 va acabar de dividir als catalans. L’Estat espanyol havia aconseguit lo seu objectiu. Deixe’m que cada u pense com pense. Ara, és l’hora de declarar la independència de Catalunya. Més tard ja decidirem les polítiques que volem per a natros. Potser unes vegades guanyaran uns i altres guanyaran uns altres, però serem natros qui decidirem les polítiques del nostre país, i serem natros qui decidirem cap a on van los nostres impostos. La cultura, la llengua, les infraestructures... etc, no es veuran contínuament amenaçades per un estat espanyol que tan sols mos ha ofert garrotades, que ha posat contínuament pals a les rodes a la nostra economia i que no ha dixat que la sanitat, l’ensenyament, i la gent més necessitada pogués tirar endavant sense traves. Ja no tenim temor perquè sabem que sense ells estarem molt millor, perquè tenim esperança i lluitarem per a un millor futur per als nostres fills i néts. Que no passe com en Solidaritat Catalana, ara no ho féssem malbé. Tots units, hem demostrat que ho aconseguim. Visca Catalunya lliure! Núria Menasanch i Martí Que no mos conten sòries Tortosa, 28 de setembre de 2015